1 1 v. tr. [LC] No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. 1 2 v. tr. [LC] Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. 2 intr. pron. [LC] Preocupar-se, patir amoïnament. És un tranquil: no s'amoïna per res. Avui no cal amoïnar-se a ressuscitar antigues històries. No t'amoïnis, home: ja t'ho pagarà. No cal que t'hi amoïnis: ja ho faré jo.
